dimecres, 23 de juliol del 2008

Darrers dies


Aquests són dies raros, dies de preparar el material del campament, veure que no ens falta res, comprar les coses que encara ens fan falta.

A partir de dilluns seré lliure una setmana, lliure enmig d’un pinar a Ses Covetes, gaudint de la natura i acompanyat de 10 al.lots i 3 cocaps.
Fent activitats durant tot lo dia, dormir en terra i malament, aixecar-nos a les 8h, anar a dormir a les 12h, menjar davall els pins i damunt un tauló, dutxant-mos amb una manguera que ve del diposit d’aigua que serà geladíssima, sense cap llum més que la dels dos fanals, amb moscards que ens picaran cada vespre, [...]

Qualsevol persona que llegesqui aquest text, que sen dongui compte que la meva setmana de vacances de l’estiu la dedic a anar de campament, a guardar 10 al.lots, tenguent molta responsabilitat, a aixecar-me prest i anar a dormir tard, [...] , pensaran que estic loca.
Però no, no me consider que estic loca, sino que m’agrada viure aquestes coses, disfrut, desconect, i torn cansada però una persona nova, amb el cap buit de pensaments i d’estres i amb moltes ganes de viure la vida.

El que més greu me sap d’anar-men, és deixar al meu nin una setmaneta aquí, però com jo dic, per estimar s’ha d’enyorar! Així que ens enyorarem molt i en tornar ens estimarem més!!!!!

I com a l’Agrupament deim:


SOCA-ARREL EL PRIMER I JO TAMBÉ!!!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bones Sílvia! Quina sorpresa! A través de l’administrador del nostre blog hem trobat el teu! Hem vist que ens tens a uns dels enllaços, com veuràs el nostre blog no és massa actiu però en tenir temps ens agrada escriure-hi una mica el que fem. Si ens tens, emperò, vol dir que t’ha agradat!

Quan parles de l’escoltisme sé perfectament el que sents. Ja fa temps ho vaig ser, encara que crec que mai deixes de ser-ho, com tu has dit és un estil de vida. Vaig ser caravel•la el primer any que Soca-arrel va obrir, i hi vaig estar tres anys, en acabar primer de ruta ja vaig partir cap a Catalunya i allà amb tant de canvis no ho vaig seguir.

Però el que és ben segur és que l’escoltisme ha fet que sigui la persona que soc.

Au idò (mai sé si s’escriu junt o separat) que ho passis súper al campament! Disfruta-ho!