dilluns, 25 d’agost de 2008

Ja estam a finals d'agost

Aquest cap de setmana ha estat molt intens! De festes de Sant Bartomeu pels pobles ens passejarem ben poc!
Estarem ben entretenguts; divendres anarem a sopar a Can Gonzalo (Génova) i va estar prou bé a la fresca a la terrasseta, les costelletes de xot varen ser ben bones! I copeta a Port Portals.
Dissabte guardarem na Gena, ben divertida durant tot lo dematí i part de s'horabaixa, un poc viciada a sa WII i preparant coses pel vespre, que teniem un sopar. Després anarem a donar els molts d'anys a un aniversari on acabarem jugant al SCRABLE, que no hi havia jugat mai!
I diumenge guardarem na Gena, s'horabaixa anar a donar molts d'anys a nen Tomeuet i després festeta amb els escoltes, varem veure una presentació feta de fotografies de tot el curs (feta per jo) i una bona berenada. Que entre replegar i fer net acabarem un poc tardet.
I avui ja tornam a ser dilluns, a 25 d'agost, queda poquet per acabar l'estiu!
Fa no res estavem al mes de juny, que després d'un mes de maig molt caluros, es va posar a ploure tots els caps de setmanes de juny i ens va impedir poder començar a agafar coloret visitant la platja!
Començarem el setembre, venen examens de setembre pels que estudien, la "vuelta al cole" està darrera el cantó, els dies tornaran més curts, més grisos i més foscos, i en no res estarem a Nadal.
Anem a aprofitar el dia d'avui!

dimarts, 19 d’agost de 2008

Cap de setmana de tres dies


Aquests tres dies de vacances han estat per descansar, hi havia ganes d’anar a la platja però al final no hi anarem cap dia.

Dijous horabaixa vaig anar a veure na Cristina, on vaig passar tot s’horabaixa i decidirem anar a comprar sopar i els cuatre soparem a casa seva! Soparem de pinxos (un antojo meu) i després del postre una partida a la WII. Que varem riure!!!!!!!!! No volguerem fer molt tard ja que jo i en Miquel voliem anar al Pla Na Tesa a veure en Tomeu Penya. Així ferem, arribarem que ja cantava i ens varem anar a dormir quan va acabar!

El divendres voliem anar a la platja, però a la matinada va fer una bona tempesta d’estiu i al despertar, amb l’horatge que feia no ens va fer ganes partir malgrat el cel era ben blau. Anarem a dinar a can Miquel i s’horabaixa anarem a cercar els meus pares que venien de viatge. Més tard partirem a voltar pel poble de Valldemossa.
Què m’agrada aquest poble! Té el seu encant particular, La Cartoixa, les seves Esglèsies, els seus carrerons estrets, la seva beata, els seus jardins, [...] TOT!

Ferem una bona volta pels carrerons, fent-nos fotos, passejant, fins que estarem cansats i decidirem aturar-nos a algun lloc a fer una coqueta de patata (no ten pots anar de Valldemossa sense fer una coca, en s’hivern amb un xocolata, i en s’estiu?). En s’estiu se fa una horxata d’ametlla! Què bona que va ser!!!!!!! Al principi en varem demanar una per provar i dues coquetes de patata, una per cada un. Però en provar l’horxata no dubtarem en comenar-ne una altra!!
Vos ho recoman a tots, HORXATA D’AMETLLA GRANISSADA i és casolana!

I divendres no ferem massa cosa més, sopar i a dormir prest.



Dissabte hi va haver dinar familiar a ca sa pradina, bé, va faltar la meva cosina però erem tots els altres. S’horabaixa ens varem viciar un poc a la WII i es vespre anarem a can Tomeu a celebrar Sant Bartomeu, un bon soparillo i acabarem fent una batalla al SINGSTAR!

I diumenge ja el cap de setmana s’acabava, i s’horabaixa anarem a fer un voltí pel Port de Pollença i acabarem prenguent un Nestea (jo) i un gelat de xocolata (en Miquel) a una terrasseta!
I amb un cop i no res s’ha acabat el cap de setmana de tres dies, ara, esperar que arribin vacances o un pont bó!

Ballada al Pla na Tesa

Dimecres anarem a ballar al Pla na Tesa, vaig estar a punt de no poder-hi anar, ja que vaig arribar a casa a les 20h amb molt de mal de cap. Així que vaig prendre una pastilla i me vaig tombar una estona a descansar.
A les 21.10 h me vaig despertar amb gana, varem sopar i varem partir cap al pla més fresca que una rosa, menos mal que el mal de cap havia desaparegut!


Trecalada va començar a tocar i tot d’una ens posarem a ballar, ara un rotllo aquí, ara aquell rotllo, un ball en parella, després provarem un altra rotllo, un altra ball amb parella, així fins que va arribar el ballador que noltros l’anomenam “ballador guapo”, que comanda molt bé i no és un al.lot lleig (ho hem de reconeixer). Així que intentarem posar-nos al seu rotllo sempre que varem poder! S’ha de dir que a vegades fa punts una mica complicats, però ho marca molt bé i tot d’una els agafes! Mai hem xerrat amb aquest al.lot i mira que m’he ficat al seu rotllo a totes les ballades que hem coincidit!

No ballarem tots els balls, ja que feien uns boleros molt lentos i unes jotes molt ràpides! Però bé, les jotes ràpides són molt més divertides! Com no duim el ritme com a l’hivern, ens cansarem molt i per això les nostres cames ens demanaven seure.

Com qui no vol la cosa Trecalada va acabar i Quart Creixent ja montava.

Quan va començar a tocar, anarem a ballar el segon bolero, i ens varem tornar a animar amb el Fandango Pollençi i els dos balls que seguiren, però ja era tard i el dia seguent hi havia feina, així que ben animades ens anarem cap al cotxe per anar cap a cases a dormir.

dijous, 7 d’agost de 2008

Los sentimientos



Cuentan que hace muchísimos años se reunieron algunos sentimientos y algunas cualidades del hombre.
Cuando el Aburrimiento bostezaba por tercera vez, la Locura propuso: "vamos a jugar a escondite."
La Intriga se levanto extrañada, y la Curiosidad, sin poder contenerse, pregunto: ¿A escondite? ¿Y eso como es?
“Es un juego en donde yo me tapo la cara y comienzo a contar, desde el uno hasta un millón, mientras ustedes se esconden. Cuando termine de contar, los buscare hasta que los encuentre”, explico la Locura.
El Entusiasmo bailo de contento y la Alegría dio saltos que termino de convencer a la Duda, e incluso a la Indiferencia, a la que nunca le interesaba nada.
Pero no todos quisieron participar.
La Verdad prefirió no esconderse. ¿Para que?, si al final siempre la hallaban.

La Soberbia pensó que era un juego muy tonto. En el fondo lo que le molestaba era que la idea no había salido de ella.
Y la Cobardía prefirió no arriesgarse.
La Locura rápidamente comenzó a contar.
La primera en esconderse fue la Pereza, que como siempre, se dejo caer en la primera piedra que encontró.
La Envidia se fue detrás del Triunfo, quien por su propio esfuerzo había logrado subir a la copa del árbol mas alto.
La Generosidad casi no alcanzaba a esconderse. Cada sitio le parecía maravilloso para alguno de sus amigos.
El lago cristalino para la Belleza.
La hendija de un árbol era perfecto para la Timidez.
Una ráfaga de viento le parecía magnifica para la Libertad.
Por fin después de pensar primero en todos, la Generosidad termino ocultándose en un rayito de sol.
El Egoísmo, en cambio, encontró un sitio muy bueno desde el principio. Era ventilado, cómodo, pero solo para el.
La Mentira se escondió detrás del arco iris.
Y la Pasión y el Deseo, entre los volcanes.
Cuando la Locura ya casi terminaba de contar, el Amor aun no había encontrado un sitio para esconderse, pues todo estaba ocupado. Hasta que al fin vio un rosal y decidió esconderse entre sus flores.
“¡Un millón!”, dijo la Locura. Y comenzó a buscar.

La primera en aparecer fue la Pereza que estaba a solo tres pasos.
A la Pasión y el Deseo, los sintió en el vibrar de los volcanes.

En un descuido encontró la Envidia. Y claro también encontró al triunfo.
Al Egoísmo no tubo ni que buscarlo, pues el solito salio de su escondite que resulto ser un nido de avispas.
La Locura de tanto caminar sintió sed, y al acercarse al lago descubrió a la Belleza.
Encontrar a la duda fue mucho mas fácil. La encontró sentada aun sin poder decidir a donde se iba a esconder.
Así fue encontrando a todos.
El Talento estaba entre la hierba fresca.
La Angustia, en una oscura cueva.
La Mentira, detrás del arco iris.
Y hasta encontró el Olvido, que se había olvidado que estaba jugando a escondite.
Pero solo el Amor no aparecía por ningún lado.
La Locura busco detrás de cada árbol, bajo cada arroyo de la tierra, en las cimas de las montañas. Y cuando estaba por darse por vencida, vio el rosal. Tomo un pequeño palo y comenzó a mover las ramas.
De pronto escucho un doloroso grito. Las espinas habían herido los ojos del Amor.
La Locura no sabia que hacer para disculparse.
Lloro, rogó, imploro, pidió perdón y hasta prometió acompañarlo siempre.


Desde entonces el Amor es ciego y la Locura siempre lo acompaña.
Por eso dicen que “amar es una locura, a menos de que se ame con locura”.

dilluns, 4 d’agost de 2008

Tornada a la realitat

El resultat d’una setmana per ses Covetes:
Persona nova, més moreneta, amb ganes de menjar-se el món, també cansada i desitjant tenir més vacanes tranquiles.Dies disfrutats, davall els pins a la sombra, a 10 minuts de la platja, sol, arena, aigua cristalina, dutxa amb una manguera i aigua freda, seure damunt taulons que feien de banc, beure aigua calenta, menjar bé, els resopons amb les revisions del dia, ...Vivint contes (Robinson Crusoe, Peter Pan, Aladin, Els tres porquets, Caperutxeta vermelleta, Tarzan), activitats a tutiple (pintar gorres, serp, a la cerca de na Campaneta, jocs d’aigua, ginkama bruta, joc de pistes, ...)

Tot això acompanyada de 10 al.lots i 2 caps, sense deixar-me na Xisqueta que ens ha vengut a fer d’intendent!!!!!!!Tampoc m’oblid de na Carme i na Mar que vengueren el cap de setmana a vorernos i donar un cop de mà.

Dilluns-dimarts-dimecres-dijous-divendres-dissabte-diumenge m’han passat molt aviat, amb un obrir i tancar d’ulls. He passat molt de gust de la companyia, dels nins i del lloc sobretot!


[M’has faltat tu, això sí, però ara ens estimarem més.]


Ara mirar quines verbenes hi ha aquest mes d'agost, i pegar-hi un bot!



Besitos i bona setmana!!!!!!